Habitatge digne
per a tothom.
Acompanyem les persones en situació de sense llar en la seva lluita per assolir un habitatge digne.
Gestionem habitatge per persones en situació de sensellarisme i exclusió social.
L’accés a una llar és una necessitat i un dret bàsics. Treballem en xarxa amb entitats socials, amb l’objectiu de garantir el dret a un habitatge digne i consolidar recursos i esforços per aconseguir una acció més efectiva d’alt impacte social.
Cada vegada hi ha més persones dormint al carrer o sense una llar.
El dret a un habitatge digne a Catalunya i a Espanya ha estat sistemàticament vulnerat, com s’ha fet evident les darreres dècades. Cada vegada més persones es troben en situació de sensellarisme o es veuen amenaçades de desnonaments.
L’habitatge és una necessitat bàsica i un dret fonamental. És un dels pilars clau de l’estat del benestar, però no s’hi han destinat els recursos necessaris i s’ha deixat a mercè del mercat, considerant-lo un bé d’inversió. La bombolla immobiliària fonamentada en l’accés a través de la compra i l’especulació va esclatar el 2008 i va provocar la pèrdua de l’habitatge i sobreendeutament de moltes famílies.
Mentrestant, la promoció d’habitatge públic i protegit es va desplomar i actualment és ínfima. El parc de lloguer social a Espanya no arriba al 2,5% del parc d’habitatges principals i és dels més reduïts d’Europa (amb un 15% de mitjana), fruit de la falta d’inversió.
D’altra banda, la inestabilitat i precarietat laboral, així com l’estancament dels salaris, especialment els més baixos, i les dificultats d’accés al finançament, fan que cada vegada més famílies optin pel lloguer però topin amb un mercat de lloguer amb preus desbocats i inassequible.
Entre 2014 i el primer trimestre de 2024 el lloguer mitjà a la ciutat de Barcelona ha crescut gairebé un 77%, mentre els ingressos de les llars s’han incrementat només el 27%.
L’habitatge, la llar, és el recurs essencial que permet que les persones puguin desenvolupar el seu projecte de vida amb salut, seguretat, privacitat, intimitat i dignitat.
Gairebé el 40% de persones que viuen en habitatges de lloguer de mercat destinen més del 40% dels seus ingressos a fer front a les despeses d’habitatge i subministraments, una de les taxes de sobreesforç més altes d’Europa.
Avui l’accés a l’habitatge ha esdevingut un problema estructural i un dels principals factors d’exclusió. El sensellarisme és la conseqüència més dramàtica.
Disposar d’un llar implica tenir accés a un habitatge o espai adequat on satisfer les necessitats bàsiques (dimensió física), poder mantenir la intimitat i gaudir de les relacions socials (dimensió social) i tenir un títol legal d’ocupació (dimensió legal). Quan alguna d’aquestes dimensions falla, les persones es troben en situació de sensellarisme i exclusió residencial.
Les causes del sensellarisme i exclusió residencial són múltiples i de diversos tipus, tant estructurals com la situació econòmica, els preus de l’habitatge al mercat immobiliari o les migracions; institucionals com les dificultats d’accés als serveis socials o la falta d’ajuts; de discriminació o absència d’un estatut legal; relacionals, com pot ser la mort d’un familiar o els divorcis; i causes personals relacionades amb l’educació, l’edat, la dependència o la salut.
El Marc d’Acció per l’Abordatge del Sensellarisme del Departament d’Acció Social pel 2022-2025 estima en 2.531 persones dormint al carrer a Catalunya i en unes 18.000 persones en situació de sensellarisme; aquesta xifra només té en compte les persones que han cercat el suport dels serveis públics.
L’INE (Instituto Nacional de Estadística) estima que actualment hi ha uns 75.000 pisos buits segons el consums electric. L’Ajuntament de BCN estima en 10.052 pisos buits segons les seves inspeccions físiques directes.
A Barcelona ciutat hi ha, com a mínim, 4.504 persones sense llar, 1.384 de les quals dormint al carrer (Fundació Arrels, 2023).
*ECAS
*Ajuntament de Barcelona 2022
*Arrels 12/2023
