Home Persones Sense Llar

Persones Sense Llar

 
El dret a l’habitatge està recollit tant a la Constitució Espanyola com a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Tot i això, gairebé 4.900 persones eren ateses en centres per a persones sense llar el 2012 a Catalunya (INE), 3.000 persones a Barcelona es troben en situació de sense llar segons la XAPSLL, i 892 es van trobar pernoctant al carrer a l’últim recompte de la Fundació Arrels a Barcelona el maig d’aquest any 2015.

El Context Social

Els últims anys l’habitatge ha esdevingut un tema central en el debat públic, a causa dels greus problemes, tant respecte a la dificultat d'accedir-hi, com respecte la seva pèrdua, que s’han fet evidents, tant els anys de bonança econòmica, quan els preus eren inassumibles, com en el període de crisi actual, quan no s’ha pogut fer front al pagament d’hipoteques i lloguers. La ciutadania, i diverses entitats i moviments socials han fet visible un problema social latent: l’exclusió residencial. Aquesta exclusió ja existia en situacions d’extrema pobresa i marginació,i té el seu màxim exponent en el fenomen del "sensellarisme", sovint invisibilitzat.

Quines són les causes del "sensellarisme"?

Les causes que porten a l’exclusió residencial i a trobar-se dormint i vivint al carrer són múltiples. Tradicionalment, s’ha tendit a identificar-les amb les mancances personals, convertint les persones afectades en les úniques responsables de la seva situació. No obstant això, aquesta opinió ha anat canviant perquè s'ha  arribat a la conclusió que les causes del "sensellarisme", no només són personals sinó també estructurals, institucionals, relacionals ...

L’enfocament mercantilista de les polítiques econòmiques i d’habitatge des de l’inici de la democràcia al nostre país és una d’aquestes causes generadores de situacions de "sensellarisme", i que alhora dificulten la reinserció de persones excloses. Tot i la gran quantitat de pisos buits que hi ha actualment a les nostres ciutats, les possibilitats d’accedir a una llar quan una persona no té sostre són literalment nul·les. Un parc d’habitatge públic molt petit (a Catalunya només al voltant de l’1% del total d’habitatge disponible) i amb requisits d’accés que les persones sense llar no compleixen, són, entre d’altres, alguns dels obstacles que ha de superar una persona sense llar per accedir a un habitatge.

És possible!

Una de les tasques d’entitats socials, com Mambré, consisteix a aportar fórmules de gestió i intervenció social que permetin remoure aquests obstacles i aconseguir la inclusió social de les persones sense llar. Transformar aquesta situació és possible! Catalunya té els recursos i les capacitats per a fer-ho. L’Administració pública hi té una responsabilitat preponderant, però també és imprescindible la participació i les aportacions d’altres entitats, institucions, empreses i de la ciutadania en general. Cal treballar per oferir habitatge a tothom i per eliminar els estigmes i prejudicis envers les persones.

 

 
En cumplimiento con Ley 34/2002 de servicios de la sociedad de la información, te recordamos que al navegar por este sitio estás aceptando el uso de cookies propias y ajenas. Accepto + info